Guia pràctica
Com fer un tast de vi a casa, pas a pas
No cal tenir un celler ni saber de vi. Amb unes copes, dues o tres ampolles i una mica d'ordre, qualsevol sopar es converteix en un tast. T'explico com el munto jo.
Què necessites
- Copes de vidre fi i transparent, amb forma de tulipa: més amples a baix i tancades a dalt, perquè l'aroma es concentri. L'ideal és una per persona i vi; si no n'hi ha tantes, esbandeix-les amb un raig del vi següent, no amb aigua.
- Llum natural i un fons blanc: unes estovalles, un tovalló o un full. Sense això no s'aprecia bé el color.
- Aigua i pa blanc o bastonets de pa per netejar la boca entre vi i vi.
- Un got opac com a escopidora si heu de tastar molts vins. Escopir no és de mala educació en un tast: és el que fan els professionals.
- Paper i bolígraf, o una fitxa de tast per vi, per apuntar el que noteu.
I un detall que sempre s'oblida: res de perfum, espelmes aromàtiques ni guisats al foc. L'olfacte és la meitat del tast.
Quants vins i quant servir
Entre tres i cinc vins és el nombre que funciona millor: menys es queda curt per comparar i, a partir de sis, els últims es tasten pitjor. Per tastar n'hi ha prou amb uns 50 ml per copa, més o menys un terç d'una copa normal: així queda espai per moure el vi sense vessar-lo. Amb aquesta mesura, una ampolla de 75 cl dona per a unes quinze copes de tast.
En quin ordre es tasten
La regla és anar del més lleuger al més intens, perquè un vi no tapi el següent:
- Escumosos
- Blancs, dels joves i lleugers als de més cos o amb bóta
- Rosats
- Negres, dels joves als de criança
- Dolços i generosos, sempre al final
Dins de cada grup, els secs abans que els dolços i els de menys alcohol abans que els de més.
A quina temperatura
| Tipus de vi | Temperatura |
|---|---|
| Dolços | 6-8 °C |
| Escumosos | 6-10 °C |
| Blancs i rosats lleugers | 7-10 °C |
| Blancs amb cos o amb bóta | 10-13 °C |
| Negres lleugers | 13 °C aprox. |
| Negres amb cos | 15-18 °C |
Compte amb el negre «a temperatura ambient»: aquesta idea ve de cases molt més fresques que un pis a l'estiu. Si el negre és a més de 20 °C, l'alcohol es nota més del compte. Un quart d'hora a la nevera ho arregla.
Els tres passos del tast
Amb cada vi es repeteix el mateix recorregut. Fer-ho sempre en el mateix ordre és el que permet comparar:
- Vista. Inclina la copa sobre el fons blanc i fixa't en el color i en la seva intensitat. És net o tèrbol? Pàl·lid o profund?
- Nas. Olora primer amb la copa quieta. Després fes-la girar perquè el vi s'airegi i torna a olorar: apareixeran aromes nous. Fruita? Flors? Fusta, torrats, espècies?
- Boca. Fes un glop petit i mou-lo per tota la boca. És sec o dolç? Et fa salivar? Això és l'acidesa. T'asseca les genives? Això són els tanins. Quant dura el gust després d'empassar?
Aquest recorregut és una versió simplificada del mètode que faig servir als meus tastos. Si vols anar més a fons, l'explico sencer a el mètode SAT de WSET.
Un truc perquè sigui més divertit: a cegues
Tapa les ampolles amb paper d'alumini o amb un mitjó i numera-les. Sense veure l'etiqueta desapareixen els prejudicis (el preu, la marca, la regió) i cadascú opina només pel que té a la copa. Destapar-les al final sempre dona sorpreses.
Apunta el que notes
No cal fer servir paraules tècniques: «fa olor de maduixa», «m'asseca la boca», «em recorda la fusta d'un armari» val igual. L'important és posar en comú el que sent cadascú, i apuntar-ho per recordar-ho la pròxima vegada que vegis aquella ampolla. Per això vaig fer el quadern de tastos, i la seva fitxa també es pot omplir en línia i descarregar en PDF.
I sobretot: en un tast no hi ha respostes incorrectes. El vi és l'excusa. L'important és amb qui el comparteixes.