Regions
Rioja o Ribera del Duero: diferències entre els dos grans negres
És la pregunta de qualsevol sobretaula: «Rioja o Ribera?». Totes dues es fan sobretot amb ull de llebre, però el clima, el sòl i la tradició de cada zona donen vins diferents. Aquestes són les claus.
Totes dues en una taula
| Rioja | Ribera del Duero | |
|---|---|---|
| Categoria | DOQ (Denominació d'Origen Qualificada) des del 1991, la primera d'Espanya | DO des del 1982 |
| On | Vall de l'Ebre: La Rioja, Àlaba i Navarra | Vall del Duero: Burgos, Valladolid, Sòria i Segòvia |
| Clima | Entre la influència atlàntica i la mediterrània | Continental extrem, en un altiplà elevat |
| Raïms negres | Ull de llebre (tempranillo), garnatxa, graciano, mazuelo (samsó) i maturana tinta | Ull de llebre (tinto fino o tinta del país), com a mínim el 75 % en els negres |
| Estil clàssic | Elegant, fresc, amb notes de criança | Potent, amb més color, fruita madura i taní |
Rioja: tradició i criança
Rioja és la regió més coneguda d'Espanya i la que té la tradició de criança en bóta més antiga. Es divideix en tres zones: Rioja Alta i Rioja Alavesa, més fresques i amb més influència atlàntica, i Rioja Oriental, més càlida i mediterrània, on la garnatxa té més pes.
El que més l'ha marcada és l'ús històric del roure americà, que aporta notes de vainilla, coco i anet. Un Rioja clàssic sol tenir un cos mitjà, bona acidesa, fruita vermella i, amb els anys, aromes de cuir i tabac. Avui conviuen aquests vins tradicionals amb uns altres de més moderns, amb roure francès i més protagonisme de la vinya concreta.
Ribera del Duero: altitud i contrast
Ribera del Duero és un altiplà a més de 700 metres d'altitud, amb hiverns molt freds, estius calorosos i una gran diferència de temperatura entre el dia i la nit. Aquest contrast permet que el raïm maduri de dia i conservi la frescor de nit.
El resultat són negres de més color, més cos i més taní, amb fruita negra madura. L'ull de llebre de la zona, que allà anomenen tinto fino o tinta del país, té la pell més gruixuda. En la criança és més habitual el roure francès, que dona notes de torrat i espècies més que no pas de vainilla.
Criança, Reserva i Gran Reserva: què volen dir
En totes dues denominacions les etiquetes indiquen el temps mínim d'envelliment abans de sortir a la venda, a grans trets:
- Criança: dos anys, com a mínim un a la bóta.
- Reserva: tres anys, com a mínim un a la bóta.
- Gran Reserva: cinc anys, com a mínim dos a la bóta.
Més temps no vol dir millor vi, sinó un estil diferent: més notes d'evolució i menys fruita fresca. Un vi jove ben fet pot ser millor que un reserva mediocre.
Com notar-ho a la copa
La millor manera d'entendre la diferència és tastar-los junts. Tria un Rioja i un Ribera de la mateixa categoria i d'anyades semblants, i compara'ls:
- Vista: el Ribera sol tenir un color més profund.
- Nas: busca la vainilla i el coco del roure americà al Rioja, i la fruita negra i els torrats al Ribera.
- Boca: fixa't en els tanins i en el cos. El Ribera sol assecar més la boca i pesar més; el Rioja, semblar més fresc.
Són tendències, no regles: a totes dues zones hi ha cellers que fan just el contrari, i això també forma part de la gràcia. Si no saps com muntar-lo, aquí t'explico com fer un tast de vi a casa.